Onbegrijpelijk – wat mij betreft – dat ik dit lied pas gisteren voor het eerst gehoord heb bij beelden van een solidariteitsdemonstratie in Madrid met “Catalonië”. In de historieloze ruimte Nederland is geen ruimte voor besef dat de hele staatsinrichting van Spanje op een enkele concessie aan zelfbestuur na nog steeds gebaseerd is op die van de overwinnaars van de burgeroorlog, naadloos en met medewerking van de sociaal-democraten overgestapt naar het autoritaire van het neoliberalisme.
De staak waaraan wij allen vastzitten, vermolmd is hij en hij zal vallen, vallen, vallen als we ons er allen samen voor inzetten om te trekken en dan kunnen wij ons bevrijden.
Het lied is nog wijdverbreid ook, wat mijn onwetendheid nog opmerkelijker maakt.
Kende u het al?
Lluis Llach, 1968
L’avi Siset em parlava de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l’estaca on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar!
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l’estiro fort per aquí i tu l’estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se’m van escorxant,
i quan la força se me’n va ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m’oblida. Torna’m a dir el teu cant:
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l’estiro fort per aquí i tu l’estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
L’avi Siset ja no diu res, mal vent que se l’emporta,
ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal.
I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar
el darrer cant d’en Siset, el darrer que em va ensenyar.
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l’estiro fort per aquí i tu l’estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
Du temps où je n’étais qu’un gosse
Mon grand-père me disait souvent
Assis à l’ombre de son porche
En regardant passer le vent
Petit vois-tu ce pieu de bois
Auquel nous sommes tous enchaînés
Tant qu’il sera planté comme ça
Nous n’aurons pas la liberté
(refrain)
Mais si nous tirons tous, il tombera
Ça ne peut pas durer comme ça
Il faut qu’il tombe, tombe, tombe
Vois-tu comme il penche déjà
Si je tire fort il doit bouger
Et si tu tires à mes côtés
C’est sûr qu’il tombe, tombe, tombe
Et nous aurons la liberté
Petit ça fait déjà longtemps
Que je m’y écorche les mains
et je me dis de temps en temps
Que je me suis battu pour rien
Il est toujours si grand si lourd
La force vient à me manquer
Je me demande si un jour
Nous aurons bien la liberté
(refrain)
Mais si nous…
Puis mon grand-père s’en est allé
Un vent mauvais l’a emporté
Et je reste seul sous le porche
En regardant jouer d’autres gosses
Dansant autour du vieux pieu noir
Où tant de mains se sont usées
Je chante des chansons d’espoir
Qui parlent de la liberté
Een Franse versie door Marc Robine
Lo míu parser me parlava
de bon’ora a la fònt
lo solelh esperavem
e i mul passaven lo pònt
Al m’a mostà lo pal
ente sem tuchi estachats
podem pas destachar-se,
sem pas pus libres de anar
Se tirem tuchi al vai tombar,
gaire de temps pòl pas durar
segur que tomba, tomba, tomba,
e al es ja ben enclinat
E se tu tires fòrt d’aqui
e que mi tiro fòrt d’alai
segur que tomba, tomba, tomba,
e nos trobem jò desliurats
Tuchi sabem qu’al es març,
mas, parser, al pesa tant,
e quora me manca la fòrça
di-me encar lo tíu chant.
Se tirem tuchi al vai tombar,
gaire de temps pòl pas durar
segur que tomba, tomba, tomba,
e al es ja ben enclinat.
Lo pal, Occitaanse versie door Lou Dalfin
El viejo Siset me hablaba
al amanecer, en el portal,
mientras esperábamos la salida del sol
y veíamos pasar los carros.
Siset: ¿No ves la estaca
a la que estamos todos atados?
Si no conseguimos liberarnos de ella
nunca podremos andar.
Si tiramos fuerte, la haremos caer.
Ya no puede durar mucho tiempo.
Seguro que cae, cae, cae,
pues debe estar ya bien podrida.
Si yo tiro fuerte por aquí
y tú tiras fuerte por allí,
seguro que cae, cae, cae,
y podremos liberarnos.
¡Pero, ha pasado tanto tiempo así !
Las manos se me están desollando,
y en cuanto abandono un instante,
se hace más gruesa y más grande.
Ya sé que está podrida,
pero es que, Siset , pesa tanto,
que a veces me abandonan las fuerzas.
Repíteme tu canción.
Si tiramos fuerte…
El viejo Siset ya no dice nada;
se lo llevó un mal viento.
– él sabe hacia donde -,
mientras yo continúo bajo el portal.
Y cuando pasan los nuevos muchachos,
alzo la voz para cantar
el último canto que él me enseñó.
Si tiramos fuerte…
Abel García, Uruguayaanse zanger met een versie in het Castiliaans
