Jana vermeit in de schaduw van een zilverabeel – en op het laatst sterft zij aan de pest, dat ging snel. Middeleeuws motief, de rest van de tekst – nou, een andere keer misschien en wellicht weet u het.
A l’ombreta d’un albar,
Jana s’assombrava,
Jana s’assombrava ençà,
Jana s’assombrava enlà,
Jana s’assombrava.
Un bossut ven a passar,
Que la regardava,
Que la regardava ençà,
Que la regardava enlà,
Que la regardava.
– E que gaitas tu, bossut,
Que ièu soi pichòta,
Que ièu soi pichòta ençà,
Que ièu soi pichòta enlà,
Que ièu soi pichòta.
E tant que pichòta sias,
Tù es la pus bèla,
Tù es la pus bèla ençà,
Tù es la pus bèla enlà,
Tù es la pus bèla.
Per ta mia, jo que sioi,
Cau que la bòssa saute,
Cau que la bòssa saute ençà,
Cau que la bòssa saute enlà,
Cau que la bòssa saute
Qu’a sortit son cotelhon,
Per copar la bòssa,
Per copar la bòssa ençà,
Per copar la bòssa enlà,
Per copar la bòssa.
Mas la plaga tan sanhèt,
Que mòrt n’es segura,
Que mòrt n’es segura ençà,
Que mòrt n’es segura enlà,
Que mòrt n’es segura.
A l’ombreta d’un albar, Rosina de Pèira, 1975
19 juni vorig jaar is deze Occitaanse zangeres overleden. Ik verneem dit nu pas en zodoende verneemt u het ook.
Koester de gezanten van verdrukte volkeren en hun liederen.
Uitgelichte afbeelding: Par la la means I love you — Trabalh personal, CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=11501624
