Als tweede van het Spontane Kwartet Per Decennium voor de jaren zeventig moest het wel een uiting van de Zuideuropese strijdcultuur worden – en spontaan werd het Claudi Marti, Occitaanse zangen. Strijdcultuur, waar is het gebleven…
Een lied over wat je niet op school krijgt, in Occitanië maar lang niet alleen daar.
Come totis los mainatges
Som anat a l’escòla
Coma a totis los mainatges
M’an apres a legir
M’an cantat plan de cançons
M’aprengueron tant d’istòrias
Lutèce… Paris… Paris
Mas perqué, perqué
M’an pas dit a l’escòla
Perqué m’an pas dit
Mas perqué, perqué
M’an pas dit a l’escòla
Lo nom de mon pais ?
Nos contava lo regent
Aquel grand rei de França
Acaptat davant los paures
Un sant òme aquel sant Loïs
Aimava tota la gent
E voliá pas la miseria
Un sant òme aquel sant Loïs
Mas perqué, perqué
M’an pas dit a l’escòla
Perqué m’an pas dit
Mas perqué, perqué
M’an pas dit a l’escòla
Qu’avia tuat mon pais ?
E quand foguerem mai grands
Nos calguet parlar tres lengas
Per far un bon tecnician
Nos calia cargar tres lengas
E l’Anglès e l’Alemand
E çò que s’escriu a Roma
Per far un bon tecnician
Mas perqué, perqué
M’an pas dit a l’escòla
Perqué m’an pas dit
Mas perqué, perqué
M’an pas dit a l’escòla
La lenga de mon pais ?
Benlèu tantas coneissenças
Nos mascan la vertat
Aprendrem sols qu’en la terra
Renha pas la libertat
Sauprem la talent de l’India
E lo dòl dels Africans
E la mòrt de Guevara
Mas perqué, perqué
An pas dit a l’escòla
Perqué an pas dit
Mas perqué, perqué
An pas dit a l’escòla
Lo nom de nòstre pais ?
Perqué m’an pas dit…
Toch nog maar eens het titelnummer van wat eigenlijk een verzamelalbum blijkt te zijn. Omdat het zo mooi en krachtig is en toch ook vol weemoed. La montagne van Jean Ferrat, maar dan strijdbaar.
Lo país que vòl viure
