Lluis Llach met een lied voor de laatste door het fascistenregime gewurgde anarchist, Salvador Puig Antich (1974).
Llach kon optreden in net van de fascisten bevrijd Portugal. Natuurlijk (nog) niet in Spanje.
“En als ik bedroefd zing is het omdat ik de dood van ongekende makkers niet kan vergeten.”
Jo no estimo la por, ni la vull per a avui,
no la vull per a demà, ni tampoc com record;
que m’agrada el somrís d’un infant vora el mar
i els seus ulls com un ram d’illusions esclatant.
I si canto trist
és perquè no puc
esborrar la por
dels meus pobres ulls.
Jo no estimo la mort, ni el seu pas tan glaçat,
no la vull per a avui, ni tampoc com a record;
que m’agrada el batec d’aquell cor que, lluitant,
dóna vida a la mort a que l’han condemnat.
I si canto trist
és perquè no puc
oblidar la mort
d’ignorats companys.
Jo no estimo el meu cant, perquè sé que han callat
tantes boques, tants clams, dient la veritat;
que jo m’estimo el cant de la gent del carrer
amb la força dels mots arrelats en la raó.
I si canto trist
és per recordar
que no és així
des de fa tants anys.
I si canto trist
és perquè no puc
esborrar la por
dels meus pobres ulls.
I si canto trist
és perquè no puc
oblidar la mort
d’oblidats companys.
